Cinc Nets de l'avi Manel

Fa dos anys que no escric cap entrada en aquest bloc "Venus el Planeta dels meus somnis". La finalitat del bloc va ser explicar en primera persona la neurodiversitat de dos dels meus néts amb TEA (Trastorn de l'Espectre Autista).

Denúncia: En les revisions per valorar la discapacitat a la Clínica del Carme de Badalona pel departament "CAD Infantil" de la Generalitat de Catalunya, es fa una gran injustícia, com amb tot en aquest país de pandereta, s'estan baixant i llevant el grau de discapacitat a nens amb síndrome permanent, com per exemple: I el tema que conec TEA que és una síndrome per a tota la vida. Es cuida una empresa privada i com menys nens aconsegueixin la discapacitat deuen tenir un premi de benefici.
Els polítics són uns farsants i mentiders, quant volen entrar tot són promeses de arregalar els temes socials i l'únic que arreglen són els seus sous i privilegis. No es pot permetre que treguin la discapacitat a nens sense complir els 18 anys, que siguin independents i tinguin una feina.
Se'ls nega a nens que estan a l'escola especial que puguin continuar en ella i als de 16 anys la possibilitat de trobar una feina en empreses de discapacitat ...!

Pol, el més gran té 15 anys estudia el 3 curs de l'ESO a l'Institut Enric Borràs, amb aula d'USE (vaig conèixer a les tres professores de l'aula per casualitat, la seva simpatia i lliurament, només per ser avi de Pol va ser d'una professionalitat poc coneguda, i que mai es va produir a l'escola ordinària). Als tutors no els conec al no tenir contacte amb l'escola en reunions, només vaig participar en una lectura d'un llibre en castellà dels alumnes i un familiar, només vam ser dos una mare i jo que vam llegir el llibre i vam donar la nostra opinió; em van donar un clauer del cole per partricipar.
Portar-lo al cole i ho fa la seva mare en estar a 15 minuts de casa amb cotxe, i jo segueixo portant a Edgar i Nerea a la escola Artur Martorell que hauria de ser un bon col·legi, i per a mi no ho és; la poca ajuda i mitjans que han rebut els meus néts amb autisme, han estat reduïdes al mínim, les professores lliurades a la seva professió en no saber tractar ni tolerar el dret que assisteix per llei a l'escola ordinària de nens que pateixen algun tipus de discapacitat.

El primer any d'institut Pol era a l'USE unes hores al dia, el segon menys i avui gairebé ni la trepitja, el seu canvi a estat espectacular, no té notes d'excel·lent però si algun notable, bé i suficient, i no té cap assignatura adaptada, de manera que fa totes les matèries com els seus companys "neuro típics". És un crac ja no puc ensenyar-li res, m'ha superat amb escreix en moltes de les assignatures, menys en l'experiència de vida en cultura general, història i socials, que encara li vaig ensenyant alguna cosa.

Amb 5 anys que va ser diagnosticat amb Autisme (sense comunicació parlada), i es pot llegir en altres entrades del que va ser, al que és. Qui no el coneix no li notaria res, té les seves mancances des del nostre punt de vista, en tenir un altre concepte de visió de vida (neurodiversitat), més lentitud en fer les coses, no fer dues coses al mateix temps, etc., i el que és avui no té res a veure des del primer any de vida, en tot el que s'ha superat, està irreconeixible, gràcies a la família amb molta paciència i un ensenyament continuada, als especialistes en psicologia amb les seves teràpies, (la sort si té alguna cosa a veure), i menys en l'escola primària sense recursos i professores sense coneixement del tema i algunes molt mala llet en actes de marginació a nens amb diversitat (escola Artur Martorell), (es pot llegir, el més important esta tot escrit al bloc). Les noves tecnologies les domina com qualsevol jove de la seva edat i en els aliments que no volia res, avui "gairebé" menja de tot, hi ha alguna cosa que encara es resisteix i mira que ho intento, que accepti el tomàquet en els entrepans, (per què estan més bons).

Edgar (neuro divergent), bessó de Nerea (neuro típica) tenen 10 anys, Edgar tampoc té res a veure amb els seus primers anys, tampoc es comunicava; amb l'experiència dels pares es va diagnosticar als 2 anys, molta similitud en algunes coses amb el seu germà gran i altres diferents a l'estar també diagnosticat amb TEA i TDAH, la hiperactivitat que ha demostrat sempre com saltar al sofà o el llit sense parar, etc. i poc a poc moltes d'elles han desaparegut, s'ha anat superant en la comunicació i de vegades demana ajuda quan no pot. És freqüent en moltes paraules que no entén la pregunta: Avi això que vol dir ?, i jo els ho explico; amb 10 anys té més dificultat que Pol a la seva mateixa edat, en els estudis de ciències (matemàtiques), i en la de lletres sap més que jo, llegeix i escriu perfectament el català i castellà i no té faltes d'ortografia, domina els jocs i Google (per a consulta) amb l'Ipad, que per a mi em resulta impossible. Amb els àpats menja de tot en quantitat i ho devora, és un nen meravellosos on se li estan donant totes les oportunitats al nostre abast en aprendre i la diferència està en la hiperactivitat que no hi ha manera que pugui canalitzar la frustració i s'enfada molt quan no li surten bé les coses. Esperem la mateixa sort que al major i segueixi aprenent i li passin les enrabiades en poder canalitzar la frustració del que ell creu que no li surt bé com a exemple: Sempre vol guanyar i ser el primer.

Nerea és una monada, és preciosa, amb 5 anys li vaig fer una entrada, i avui als 10 segueix més maca, és prima té molta elasticitat i sempre esta donant tombarelles i figures de gimnàstica, llegeix molt bé i li agraden els llibres, escriu amb una lletra preciosa, en els estudis la professora le diu que ha de esforçar-se més, que ella pot i de vegades sigui pel joc i també l'Ipad s'adorm en els llorers; menja de tot però poc; aixecar-se del llit adormida impossible, cal cridar-la infinitat de vegades, fins als seus germans li diuen Nerea levantate ...!

Roc té 4 anys i Aira 1 any de la meva filla petita, la iaia i jo els volem amb bogeria, són nen i nena sense problemes (neuro tipics), no ens han necessitat tant com els de la meva filla gran, però també els tenim amb nosaltres quan podem i gaudim d'ells. Ens encanten els nens.

Roc va a l'escola a 1. de pàrvuls i és un nen dòcil afectuós i juganer com correspon a la seva edat i adora la seva germaneta sempre donant-li petons i carícies.

Aina 1 any és preciosa, quan ja tens l'experiència del major dels teus néts de 15 anys i tens a un d'un any és que se't cau la bava, tenir en braços la néta més petita m'és impossible amb paraules explicar la satisfacció que sento i la felicitat que m'envolta.
I només desitjo per a tots ells puguin viure una vida feliç i amb salut, en un món on l'ésser humà està acabant amb la vida del Planeta en què vivim i no se el que els pot esperar a totes les criatures que tenen pocs anys i molts per poder seguir endavant.

El bloc va ser creat, com dic en la meva primera entrada per donar informació i dedicat a la Síndrome Autista, alhora que jo rebia d'altres blocs per poder aprendre i ensenyar als que comencen, que en la majoria dels casos es troben perduts.

I demanar disculpes al meu nét i a les dues nétes "neuro típicas", per no estendre a totes les vostres aventures en ser sabut que tots els nens que tenen un desenvolupament típic és coneguts per tots els pares i avis ... !!!

Salut de l'avi Manel

19 de Mayo de 2019